adoussir

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'rendre doux, rendre agréable [qc]'

CervR 106,4: quar vida fai viure e mortz morir, / e dolors dol e dossors adossis

VertCardR 481: ço qu'es tardiu sab far cochar, / et adouzir zo qu'es amar

FlamMa 4069: Doncas m'a obs le sieus plazers / que mon bon saber adousisca / e l'us per l'autre saborisca.

MystRouergJT2 504: Beu del jolep que hes tant dos, / Que te adosisqua aquelas malas humors.

MystRouergJT2 538: He las! no beuretz pas vos autres / Del jolep que es tant dos / Per adosir las malas cogitatios / Que de sa en reyres avetz emagenadas?

b. 'rendre moins pénible, atténuer'

GirBornS 2,29: Per Dieu, voillatz mon martire / Adoussir e mon turmen

UcBrunG 2,4: e si merces no·i dissen / per adoussar mon cossir [var. per mas dolors adossir], / mala vi son clar visatge

ArnPAgRickettsContr 6,30: c'ab bon esfors conquer hom manentia / e bon esfors adossis senhoria / e bon esfortz torna brau de bon aire

c. 'remplir de douceur'

LibScintW 24B,30: Cel que ama deu non a pas son cor en terra, mas ades desira las celestials chausas que ama, car d'aquelas es aluminats, e adolsits, e aümpliz coma de dolsa font.

2. v. pr.

a. 's'affiner [en parlant d'un métal]'

PCardV 41,21: Tot autresi com l'argens / el fuec ardens torna fis, / s'afina e s'adousis / lo bos paubres passiens / …

b. 's'atténuer'

GaucFaidM 37,5: … / qe·m fezes d'autra part socors, / ab que s'aleuges [var. s'adolcis] ma dolors

FolqMarsSq 4,4: … Merce no·i aduis ab se / ab que s'adousses [var. s'adousis] ma dolors

c. 'se laisser attendrir'

CroisAlbMa 208,82: Diirai vos cum poiriatz de gran trebalh ichir: / Si la Gleiza·s volia ab Merce adossir, / La Merces e la vila se podo endevenir